Natural History Museums or the “Cabinet de Curiosité” not only organize, classify, and collect rare objects from far away places from the times of the great explorations (XVI-XVII) but these institutions are also a clear reflexion of the historical construction of the idea of the wild, the exotic and the fascination for natural objects. A challenging position between the representation of the institution of the enlightenment and the segregation between the notion of civilization, progress and respect for nature; they produced an intense focus on the physical aspects of the object either as art works or as a sample of nature and reality.
How to get lost in Alaska is a slice of a long term investigation as a utopian life pursuit. An in-depth analysis of two central ideas of his work: on one end, the historical phases and functions of institutions such as zoos,natural history museums, research laboratories, art museums.. and on the other, contemporary and historical neo-rural and neo-folk movements in western society. The display of a live reptile in the exhibition, a sound track produced by the artist Eulàlia Rovira and Adrian Schindler and a still life or constellation of objects brings forth questions about the ambiguity or paradoxes of utopian visions towards nature and the political aspects of the exhibition place in itself.
Based on the idea of what Alaska represents in the historical, pop culture and symbolic collective imaginary (isolation, pureness, fantasy, pristine untouched nature) Packard
builds a narrative around the idea of a utopian and fictional museum filled with a continuum of irregularities and alterations. The display becomes a map of a post romantic investigation concerning elements from the 1960’s california movements, back to nature literature and ideals, the Lebensreform movement in Germany in the late 19th century and places such as “Monteverità”, the naturalist anarchist groups from Catalonia (it happens that one of it’s leaders was from Reus), Grunge music and the idea of the uncontrollable as a voluntary detachment of civilization and corporate capitalism.
How to get lost in Alaska, more than a recreation of the museological institutions, it is a route through reality and fiction that wanders between anthropology, philosophy and
ecology.
(cat)
De la mateixa manera que un Museu de Zoologia o una Cambra de Meravelles designava i organitzava, catalogava i col·leccionava multitud d’objectes rars i estranys provinents de llocs llunyans de l’època de les grans exploracions i descobriments (s. XVI-XVII), s’obria també una reflexió pel que fa als processos històrics vinculats a la construcció de la noció d’allò salvatge i la relació entre la fascinació i l’objecte d’estudi del món animal. Una actitud desafiadora a mig camí entre la representació de la institució il·lustrada i la segregació entre l’àmbit del que és humà, el progrés i el respecte per la naturalesa; és a dir, una intensitat centrada en l’objecte d’estudi, ja sigui obra d’art o l’observació d’un animal.
A partir d’aquestes premisses, Com perdre’s a Alaska esdevé un fragment d’una investigació de llarg recorregut que, a manera de línia vital, Quim Packard (Reus, 1982) desenvolupa de forma utòpica i amb mentalitat lúdica. Una anàlisi exhaustiva centrada en dues constants bàsiques del seu treball: en primer lloc, l’exploració sobre aspectes fonamentals entre les diferents fases històriques de la museologia (parcs zoològics, museus de zoologia, centres d’estudis de zoologia, museus d’art..) i sobre dinàmiques d’ús i funcions d’aquestes institucions i, en segon lloc, els interessos neoruralistes i neofolks dels darrers temps i dels actuals. Una dialèctica que, mitjançant l’exaltació de l’exotisme i de la vitalitat -a partir de la participació d’un rèptil com a eix central de l’exposició- i una banda sonora produïda per a l’ocasió, a càrrec dels artistes Eulàlia Rovira i Adrian Schindler, aborda posicions qüestionables i difuses sobre la mirada utòpica d’aquestes organitzacions mitjançant un mapa poc convencional i delirant d’escultures de caire romàntic i naturista que porten a qüestionar el terreny polític de l’espai expositiu en si mateix.
D’aquesta manera, i partint del que representa -no només en l’imaginari col·lectiu, sinó també en l’històric, popular i simbòlic- perdre’s a Alaska (aïllament, model de natura, puresa, fantasia, utopia de natura perfecta, mite…), Packard desgloça un relat pròxim a la idea de construcció d’un museu utòpic i fictici, entre contínues irregularitats i alteracions, que genera un exercici postromàntic amb clars referents de les idees progressistes de la dècada dels seixanta pròximes a l’ideal d’aïllament dels moviments socials autogestionats, com són els casos de “Lebensreform” i la colònia “Monte Verità”, o els anarquistes naturalistes (un dels impulsors dels quals va ser, casualment, de la ciutat de Reus), la natura com a refugi, el grunge i la música pop i la manca de control entesa com un distanciament voluntari de la civilització i del capitalisme corporativista.
En definitiva, Com perdre’s a Alaska, més que una recreació d’una visita guiada a una d’aquestes institucions que hem esmentat, és un recorregut alquímic entre realitat i ficció, a partir d’una ramificació de coneixements que divaguen entre l’antropologia, la filosofia o l’ecologia.
Quim Packard 